Més de cent col·legis i instituts deixaran d'usar el valencià com a llengua base

Més de cent centres escolars i instituts passaran al castellà el curs que ve mitjançant la votació de les famílies d'estudiants que s'incorporen, la majoria d'ells a la província d'Alacant

La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic protesta contra l'aprovació de la llei de Llibertat Educativa

Pilar Cortés

Gonzalo Sánchez

Gonzalo Sánchez

La meitat dels col·legis i IES en zones castellanoparlants de la Comunitat Valenciana deixaran de tindre el valencià com a llengua base el pròxim curs. En total són 107 col·legis, 85 d'ells de la província d'Alacant, les famílies dels quals han votat per majoria que la llengua prioritària siga el castellà.

És una de les mesures que va aprovar el Consell per a suspendre alguns aspectes de la llei de plurilingüisme per la via ràpida, mentre preparava un text més ampli que s'ha consumat amb la llei de llibertat educativa, aprovada aquest dijous per Partit Popular i Vox en Les Corts.

El pes de les llengües (castellà, valencià i anglés) en l'ensenyament no podrà ser inferior a un 25%, en compliment de la sentència que va tombar la llei de Plurilingüisme del Botànic. La diferència és que abans la llengua base era triada pel Consell Escolar, compost per tots els membres de la comunitat educativa —però on Conselleria té l'última paraula—. Segons la realitat sociolingüística de cada territori, el Consell Escolar donava més pes al castellà o al valencià.

Però això ja ha canviat, ara les famílies poden votar quina llengua base volen per als seus fills en cada curs, la qual cosa suposa una espècie de tornada al sistema de doble línia, ja que en la mesura del possible s'intentarà garantir que totes dues llengües estiguen cobertes si compten amb els vots suficients.

La "llengua base" és en la pràctica el 50% de les hores lectives de cada centre, deixant un 25% per al valencià i un altre 25% per a l'anglés. És a dir, que en el cas d'aquests centres la majoria de matèries troncals s'impartiran en castellà.

Més reformes

La possibilitat que les famílies puguen votar entra dins del paquet de reformes que el conseller José Antonio Rovira va aprovar al desembre per a suspendre part de la llei de plurilingüisme de manera ràpida. A més d'aquesta, va introduir facilitats per a sol·licitar l'exempció de valencià en les zones castellanoparlants i va eliminar en aquests territoris el mínim de 25% en aquesta llengua provocant que, si un estudiant decideix estar exempt de valencià, no haja de fer classes d'altres assignatures en aquest idioma. "No té sentit que un estudiant de Requena, que està exempt de l'assignatura de Valencià, estiga fent classes d'història en valencià", va assegurar el conseller llavors.

Una altra mesura que entrarà en vigor —aquesta copiada del Botànic, com va reconéixer el conseller— és l'homologació del C1 de valencià a tots els estudiants que tinguen un 7 de mitjana en l'assignatura de Batxillerat. La mesura ja es va trobar en el seu moment amb l'oposició dels docents i ho ha tornat a fer ara, ja que consideren que "degrada la certificació".

Entre les novetats també estan la possibilitat de triar la llengua en la qual fer els exàmens en assignatures no lingüístiques o la flexibilització del requisit del C1 per a professors d'FP, idiomes o conservatoris de Música.

Llibertat d'elecció

La mesura busca donar llibertat d'elecció a les famílies a més d'incentivar l'ús del valencià mitjançant aquestes homologacions en Batxillerat. "Venim de 8 anys d'imposició, provarem ara amb el contrari, volem incentivar l'ús del valencià d'una altra manera", va explicar el conseller Rovira.

Aquesta consulta és per a les famílies que accedeixen per primera vegada al sistema, encara que es podrà sol·licitar cada any. La Confederació d'Ampes Gonzalo Anaya (que agrupa més d'un miler d'Ampes) va criticar en el seu moment que aquesta mesura era "innecessària" i "improcedent". "Les famílies ja participem en la decisió de la llengua vehicular del centre i del projecte de plurilingüisme a través del Consell Escolar que és l'òrgan de representació", va criticar el seu president Rubén Pacheco.

Sindicats educatius i Escola Valenciana van titlar aquesta decisió com "una bomba per al valencià", mentre que experts docents van criticar que pot afectar la consecució de competències per part de l'alumnat al llarg dels cursos escolars si es decideix canviar la llengua base més d'una vegada.