PP i Vox tiren avant la contrareforma del plurilingüisme del Botànic

Adeu al model del plurilingüisme que el Botànic va posar en marxa en 2018. Allò que fins ara havien sigut crítiques, promeses, denúncies i contrapropostes, des d'aquest dijous (i una vegada que es publique en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana) és ja norma. PP i Vox han aprovat en les Corts la seua llei de Llibertat educativa que deroga el model plantejat per l'esquerra. Al costat d'aquesta, els vots de la dreta també han permés donar llum verda a les lleis de l'Agència Antifrau i la que regula la radiotelevisió pública valenciana, À Punt.

Les tres normes aprovades són part d'allò que van anomenar "impuls reformista" que populars i voxistes van presentar conjuntament el 21 de març en roda de premsa. Tres mesos després, i sense que el tràmit parlamentari haja canviat en gran sentit cap d'elles, els socis del Consell han pogut ratllar tres de les cinc proposicions de llei registrades aquell dia a les quals s'hauran de sumar l'anomenada llei de Concòrdia, aquella en la qual es deroga la llei de Memòria Democràtica vigent, i la de Transparència, que aquest dijous també han fet un pas endavant després de passar el període d'esmenes.

La que millor recepció ha tingut en les files de populars i voxistes ha sigut la norma que deixa en el passat el plurilingüisme impulsat per l'anterior govern, una de les promeses de PP i Vox. Tota la bancada de la dreta s'ha posat en peus a aplaudir una vegada s'ha anunciat el resultat de la votació (53 'sí' a 45 'no'). El protagonisme se l'ha emportat el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, que ha creuat l'hemicicle per a donar-se una encaixada amb el president Carlos Mazón i ha rebut l'abraçada de la portaveu d'Educació de Vox en les Corts, Julia Llopis, que ha baixat del seu escó a la primera fila governamental.

Entre les novetats que porta la norma està la fi del model de repartiment d'hores i matèries impartides en castellà, valencià i anglés i es torna al model d'elecció de línies de la llengua base, que s'aplicarà en el curs 2025-2026. Abans, també entre les novetats que porta la llei, està l'exempció de l'avaluació de l'assignatura de Valencià el pròxim curs en les zones castellanoparlants, la possibilitat de triar la llengua en la qual fer els exàmens en les assignatures no lingüístiques, la nova acreditació del C1 en haver obtingut més d'un 7 en Batxillerat (mesura amb caràcter retroactiu fins a 2009-2010) o la flexibilització d'aquest requisit per a professors d'FP o idiomes.

Canvis normatius

Els 53 vots de PP i Vox també han servit per a tirar endavant la nova llei que regula la radiotelevisió pública i la que regeix l'Agència Antifrau, amb celebració més continguda, aplaudiments des del seient i felicitacions als diputats que han exercit de portaveus. Amb la primera en vigor, es constitueix la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, S. A., la qual cosa provoca un canvi en la composició i elecció de l'òrgan rector i els seus consellers, set per les Corts i un per la Federació de Municipis, i amb la possibilitat que siga per majoria absoluta i no majoria reforçada. A més, s'equipara el castellà i el valencià en la programació.

Respecte als canvis en la llei de l'Agència Antifrau, el principal canvi és que el futur nou director de l'ens podrà ser triat per majoria absoluta i no requerirà la majoria reforçada que necessitava fins ara. És a dir, PP i Vox podran pactar un nom i erigir-lo al capdavant de la institució, fet que no ocorria fins ara. De fet, l'únic aspirant proposat per les associacions, Gustavo Segura, va rebre el rebuig de PP i Vox a la fi de maig quan va substituir a Joan Llinares.