La província lidera un boom solar en la Comunitat en plena fase d'expansió

La província d'Alacant és un dels eixos del boom fotovoltaic que viu Espanya. L'Alt, Mitjà i Baix Vinalopó, L'Alacantí, la Vega Baixa i la Foia de Castalla se situen com els motors d'aquesta energia renovable a la Comunitat Valenciana. 

Alacant lidera el nombre de projectes autoritzats, després que en els últims mesos la Generalitat haja accelerat i desbloquejat una vintena de projectes, encara que el desenvolupament d'esta energia verda segueix molt per davall de les previsions a causa de l'embós que existia en el Consell, que a poc a poc s'està alleujant.

La seua punta de llança se situa a Xixona, on se situa la planta més gran solar de l'autonomia en funcionament. Està a punt de connectar la seua segona fase i té altres dos projectes en tramitació a Xixona. 

I és que la Comunitat Valenciana és una de les més irradiades d'Espanya, sent la província d'Alacant la que més hores de sol gaudeix, amb al voltant de 3.400 anuals, d'ací eixa febra solar a l'interior de la demarcació. 

Villena, EldaMonforte del CidAgost, Xixona o Mutxamel són alguns dels municipis on es concentren els projectes, alguns dels quals han generat rebuig social pel seu impacte ambiental o acumulació d'efectes sobre el medi rural. 

Segons les últimes dades facilitades per la Generalitat a l'abril, a la província hi ha autoritzades ja 25 noves plantes —hi ha 5 operant—, que sumen 243 MW, enfront de les 17 de València —6 en funcionament—, encara que amb una potència lleugerament superior, 269 MW, en esta última província. I el Govern central, que és el competent per a autoritzar plantes de més de 50 MW, tramita a Alacant una altra vintena de projectes de major envergadura.

Aquests complexos solars viuen per i per a l'astre rei, però estan preparats per a fer front a qualsevol inclemència climatològica. La CSF Turroneros de Xixona compta amb una potència de 35 MW, sent capaç de proveir a 17.500 vivendes. I espera l'autorització de la Generalitat per a posar en funcionament la seua ampliació, que porta acabada des de fa 10 mesos i que elevarà la seua potència fins als 50 MW. També pateix l'embós administratiu que ha generat l'allau de projectes. 

INFORMACIÓN ha visitat aquestes instal·lacions, situades entorn de la carretera que uneix Xixona amb Busot. L'activitat allí depén del sol, però està pendent d'altres fenòmens. Vent, graníssol, raigs, calitja o calor excessiva són enemics declarats d'aquest tipus d'instal·lacions, per la qual cosa estan preparades per a preveure la seua arribada amb tota classe de sensors i fer-los front… en la mesura que siga possible. 

Un ramat d'ovelles

Aquestes instal·lacions, malgrat una avançada tecnologia que no para de millorar, no deixen de tindre un funcionament simple: captar els raigs del sol. I tampoc obliden solucions de tota la vida, ja que per exemple un ramat de 50 ovelles s'encarrega de mantindre lliure de males herbes la planta de Xixona.

I no només perquè és una solució sostenible perquè no gasta combustible ni usa herbicides, amb la qual cosa contribueix al manteniment d'aquesta manera de vida, sinó que és també la solució més econòmica per a la planta. Així ho explica José Enrique Pardo, Cap de Desenvolupament Comercial a Espanya de X-Elio, la multinacional que ha alçat aquest complex.

Així, es protegeixen zones sensibles perquè no s'acosten allí les ovelles, i la seua activitat permet un manteniment sostenible de les finques. Això sí, es tracta d'ovelles, ja que les cabres podrien voler pujar-se'n a les plaques, i no seria una bona idea, explica Giovanni Ramírez, de l'empresa Eiffage, que gestiona la instal·lació de la multinacional X-Elio.

La jornada en esta instal·lació fotovoltaica arranca amb l'alba. Els seus 99.480 mòduls fotovoltaics de 350 Wp cadascun estan orientats cap a l'est per a rebre els primers raigs del sol, i es van movent centímetre a centímetre per a seguir a l'astre rei, i que l'eficiència dels panells siga la màxima. 

La instal·lació té capacitat per a generar quasi 35 MW, i quan INFORMACIÓN fa la visita a aquestes instal·lacions de la multinacional X-Elio la seua eficiència està prop del màxim, a 28 MW.

Mode defensiu

La instal·lació compta amb 7 anemòmetres i un anemòmetre ultrasònic, per a controlar en tot moment i en tota la planta la força del vent, un enemic molt temut per a les plaques. Així, si se superen els 13,5 metres per segon, que equival a uns 50 quilòmetres per hora, els mòduls es col·loquen en “mode defensiu”, de manera que s'orienten amb una determinada inclinació per a evitar possibles danys.

Aquests anemòmetres i la resta d'estacions meteorològiques i sensors controlen la direcció i velocitat del vent, la temperatura de l'aire, la radiació, la temperatura dels mòduls solars i la brutícia dels panells. 

Per a altres inclemències tenen sistemes similars. En cas de neu hi ha un mode per a moure les plaques perquè caiga la neu i no hi haja un problema de sobrepés. I per a graníssol poden col·locar-se de forma més vertical per a limitar la seua incidència.

De la mateixa manera, malgrat que el sol és la seua font d'energia, la calor excessiva també afecta la seua eficiència.

Neteja dels panells

Quant a la pluja i neteja dels panells, malgrat el que es puga pensar, no se solen netejar. Igual en l'últim any ho han fet una vegada, expliquen des d'aquest complex. A les nits se solen deixar en posició horitzontal, però si hi ha possibilitat que ploga, es queden amb una inclinació d'uns 35 graus per a aprofitar l'aigua per a la seua neteja, sempre que no s'esperen que siguen torrencials, expliquen des de X-Elio. 

I si no hi ha pluges i els sensors alerten d'excessiva brutícia que afecta l'eficiència de la instal·lació, llavors entra en joc un tractor equipat amb un corró que empra entre 10.000 i 15.000 litres per deixar lluents els mòduls perquè puguen captar tots els llamps del sol. Així, un dels grans enemics és cada vegada més la calitja, que deixa arena en les plaques i afecta l'eficàcia de la instal·lació.

CSF Turroneros ocupa 66 hectàrees entorn de la CV-774 que uneix Xixona amb Busot, i compta amb un sistema de videovigilància per a garantir la seguretat de les instal·lacions. Precisament al costat d'una de les seues parcel·les es van trobar els cadàvers d'un matrimoni alemany fa unes setmanes, en el que tot apunta va ser un suïcidi pactat. 

La naturalesa s'obri camí

Però al marge d'aquest fet, la vida transcorre amb normalitat. I s'obri camí. Giovanni Ramírez explica que aquest tipus de complexos "no acaben amb la fauna". “A través de les cambres podem veure dins de la planta raboses, conills, les aus fan nius en la planta… se senten més segurs dins, augmentant així la diversitat i sostenibilitat”. Una opinió que no comparteixen ecologistes, que alerta del seu impacte en la fauna i flora.

El clos de la planta és cinegètic, per la qual cosa té obertures de grandària suficient per al pas d'animals xicotets com a raboses o conills. I també compten amb senyals per a evitar que l'avifauna xoque amb els tancats. 

Bateries en els camps de generació

Des de X-Elio han recordat el gran retard que porta la Comunitat Valenciana en el desenvolupament de les energies renovables, assenyalant a més que estan començant a treballar en la possibilitat d'instal·lar bateries en les plantes solars, per a així poder emmagatzemar l'energia per a poder injectar-la a la xarxa quan siga necessari, la qual cosa suposaria un salt important en esta mena d'instal·lacions.

Embós

En els últims mesos el Consell ha desbloquejat a Alacant 18 plantes solars amb capacitat de subministrament per a 76.500 llars. Des de 2018, en el cas de la província d'Alacant, només s'havien tramitat 74 plantes, però des d'octubre la Generalitat ha estret l'accelerador per a desembossar aquesta situació.

Així, l'Associació Valenciana d'Empreses del Sector de l'Energia (Avaesen), ha publicat recentment "l'Informe de Situació de les Energies Renovables en la Comunitat Valenciana", que revela que, al ritme actual, l'autonomia necessitaria 150 anys per a aconseguir els objectius d'instal·lació renovable fixats per a 2030.

Malgrat que Turroneros va iniciar les seues obres en 2019 i va entrar en funcionament en 2021, continua sent tres anys després la més gran de la Comunitat, encara que hi ha molts altres projectes que superen de llarg la seua actual potència, de 35 MW.