Espanya superarà els 25.000 apartaments en lloguer de mitja estada abans de 2027

Dimecres que ve, el Govern proposarà a les comunitats una proposta per a regular els lloguers temporals

Flex living de Be Casa en Madrid

Flex living de Be Casa en Madrid / becasaapartments.com

Gabriel Santamarina

Gabriel Santamarina

Espanya multiplicarà per dos la seua oferta de lloguer de mitja estada i superarà els 25.000 llits abans de 2027, segons l'informe 'Estat i tendències del flex living', elaborat per la firma de consultoria immobiliària Atlas Real Estate. El flex living, anglicisme especialitzat que aglutina les diferents modalitats de lloguer flexible, és una de les principals tendències del sector immobiliari, que s'enfronta a una futura regulació per part del Govern, que donarà a conéixer dimecres que ve una proposta.

En l'actualitat hi ha 11.885 llits operatius en les diferents fórmules en totes les ciutats: esta xifra inclou des de coliving, enfocat en un perfil d'edat més baix, fins a smart living o corporate living, tots dos apartaments de mitja estada enfocats en professionals de major edat i lloguer a empreses, respectivament. Segons les previsions d'Atles RE, entre els actius ja operatius i els que s'han anunciat el seu desenvolupament, s'espera que estiguen actius 26.776 unitats en 302 edificis en 2027.

En l'àmbit politic, el lloguer de mitja estada (o temporal) ha sigut el centre del debat. Després de l'aprovació de la llei de vivenda, nombrosos propietaris van traslladar els seus immobles a aquesta modalitat per a esquivar les seues restriccions. Per aquest motiu, el Ministeri de Vivenda i les comunitats mantenen una taula de treball activa de cara a aprovar una regulació en esta línia. A més, la setmana passada, Sumar, Podemos, ERC, Bildu i BNG van portar al Congrés dels Diputats un esborrany de nova llei. No obstant això, a priori, la major part dels apartaments de mitja estada desenvolupats pels grans inversors esquivarien aquesta hipotètica norma perquè, en la seua majoria, estan construïts sobre sòls terciaris, destinats a activitats econòmiques, com a hoteler o oficines.

Madrid concentra la major part de l'oferta futura

La major part de l'oferta de nova construcció d'esta mena d'immobles es concentrarà a Madrid en els pròxims anys, el 71,5% del total, amb quasi 10.650 apartaments en marxa. "Els motius són d'índole immobiliària, com la disponibilitat de sòl terciari, demogràfica, amb creixements poblacional, urbanístics, pel fet que és la regió amb més certitud en els terminis d'obtenció de llicència, i polítics", assenyala Atlas Real Estate.

Fora de la capital, València i Màlaga estan mostrant molt de dinamisme, amb 1.673 i 775 unitats projectades, respectivament. "Aquestes dues ciutats compleixen diversos fonamentals de mercat molt interessants: creixement demogràfic propi, creixement corporatiu i ubicació en la costa. Per tant, aquestes ciutats poden captar un tipus de demanda que Madrid no pot: el creixement del poder adquisitiu mitjà i alt que ve a Espanya a gaudir de la costa", afegeix la firma autora de l'informe. Altres ciutats disposen de projectes rellevants anunciats: Biscaia, un total de 721 unitats, Barcelona 632, i Navarra, 313.

Cada vegada es construeixen més edificis als afores

Una altra de les grans tendències que ressalta l'informe d'Atlas Real Estate és que, en els últims mesos, s'han anunciat nous projectes en zones perifèriques de les principals ciutats espanyoles. A mesura que els inversors han posat el focus en el sector s'ha produït "una estratificació de tipologies": "El centre s'especialitza en immobles de grandària relativament reduïda dedicats a coliving per a gent jove i a apartaments corporatius d'alt standing per a empreses i persones d'alt poder adquisitiu, mentre la perifèria s'especialitza en immobles de gran grandària i eficiència centrats en la demanda corporativa de les empreses de la zona i en una demanda més similar a la població autòctona".

Precisament, aquest tipus d'allotjaments no es van concebre per a personals locals. Però això ha canviat. "La falta d'oferta de vivenda en les grans zones metropolitanes i la dificultat d'accés al lloguer sota la llei d'arrendaments urbans (LAU) fan que el flex living cada vegada més siga una solució residencial per a la població local: joves que s'emancipen, parelles, persones que es divorcien, persones que necessiten habitació de manera temporal, etc.", desenvolupa l'estudi.