Les ciutats més verdes redueixen les taxes de mortalitat de la seua població

Quasi la meitat de la població europea viu en ciutats així que no és d'estranyar que cada vegada hi haja més estudis centrats a esbrinar com crear entorns més sans per als ciutadans, més sostenibles amb el planeta i, sobretot, més resilients davant els impactes climàtics. Un nou estudi liderat per l'Institut ISGlobal ha analitzat quasi mil urbs del continent europeu per a esbrinar quins són els models de ciutat més beneficiosos. Els resultats estan plens de matisos, però, així i tot, apunten a una clara certesa: les ciutats més verdes redueixen els nivells de contaminació atmosfèrica, esmorteeixen l'impacte de la calor urbana i rebaixen les taxes de mortalitat de la població.

El treball, publicat en la prestigiosa revista 'The Lancet Planetary Health', s'ha centrat a analitzar la configuració de quasi mil ciutats europees en funció, per exemple, de si eren més o menys compactes, la seua densitat de població i la presència d'espais verds. En cada cas també es van analitzar variables com la petjada de carboni de les urbs, els nivells de contaminació atmosfèrica, l'impacte de la calor urbana i les taxes de mortalitat de la població. Segons apunta esta anàlisi, les metròpolis amb més espais verds i menor densitat de població són aquelles on es registra menys trànsit, menys contaminació, menys extrems de calor i menys mortalitat. És el cas, per exemple, d'urbs com Hèlsinki, Rennes, Aarhus o Estocolm.

L'anàlisi de més de mil ciutats europees conclou que els entorns més saludables destaquen per una gran presència de zones verdes

Els experts també destaquen el potencial de ciutats compactes com Barcelona, Milà, París i Basilea, on es donen altes densitats de població en espais relativament reduïts. Les anàlisis elaborades apunten al fet que la configuració d'aquestes metròpolis permet crear espais més "saludables i sostenibles", ja que, per exemple, facilita la mobilitat a curta distància, ja siga gràcies a les xarxes de transport públic, els carrils per a ciclistes i els recorreguts per als vianants. Així i tot, l'elevada concentració de trànsit rodat, els alts nivells de pol·lució atmosfèrica, l'impacte de l'efecte illa de calor urbana i l'escassetat d'espais verds en gran part de les metròpolis europees d'aquest estil suposen un "important repte" de cara a convertir-les en espais realment sostenibles tant per a les persones com per al planeta.

Possibles solucions

Llavors què podem fer per a garantir que les ciutats en les quals vivim siguen més sostenibles i saludables? Doncs bé, segons explica l'investigador Mark Nieuwenhuijsen, responsable del programa de clima i salut Urbana d'ISGlobal i autor principal d'aquest estudi, "no existeix una solució única per a totes les ciutats" però sí algunes fórmules que, tal com mostra aquesta anàlisi, poden ajudar a crear espais més saludables. "Cada ciutat ha de realitzar estudis específics basats en les seues pròpies característiques i dissenyar una solució ad hoc per a trobar el model òptim en termes de salut, qualitat ambiental i petjada de carboni", comenta l'especialista després d'analitzar les dades de centenars de ciutats europees.

"Cada ciutat ha de realitzar estudis específics basats en les seues pròpies característiques i dissenyar una solució ad hoc per a trobar el model òptim"

Les receptes plantejades en aquest treball per a crear ciutats més sostenibles passen per dues línies d'actuació. D'una banda, els experts demanen "reduir la dependència del cotxe" així com prendre mesures per a minimitzar els nivells de contaminació atmosfèrica. Per exemple, amb la creació de "barris de baix trànsit o sense cotxes". D'altra banda, els especialistes suggereixen implementar mesures que faciliten l'accessibilitat a peu i les oportunitats d'interacció social en els barris. També es reclama l'aplicació de "solucions innovadores" com les superilles i altres "solucions basades en la naturalesa" com la plantació d'arbres i la construcció de teulades i façanes verdes.

"Parlar de ciutats sostenibles no és parlar d'utopies. Ja existeixen moltíssims exemples de coses que s'estan fent i que estan funcionant per a esmorteir els efectes de la crisi climàtica a les ciutats", va explicar el divulgador ambiental Javier Peña, creador de la plataforma 'Hope towns', en l'últim especial sobre ciutats sostenibles elaborat per EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial. Són molts els estudis que assenyalen els beneficis d'accions com crear espais verds, promoure la mobilitat sostenible, fomentar els recursos circulars. "No existeix una única recepta per a crear ciutats més sostenibles, però sí un inventari de solucions a xicoteta i gran escala amb un potencial revolucionari", va afegir en aquest sentit Peña.