Violència masclista

Set comités de crisis, però la violència de gènere no remet

L'anunci de la intenció de separar-se o l'inici d'estiu, quan les famílies passen més temps juntes, són factors de risc per a les dones

Igualtat explica que treballen en la revisió de la inactivació dels casos en Viogén fins que es comprove que desapareix el risc

La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha convocat este Comité de Crisi després dels sis assassinats del cap de setmana.

La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha convocat este Comité de Crisi després dels sis assassinats del cap de setmana. / EFE

María G. San Narciso

Amal (30) i els seus dos xicotets Adam i Hiba (8 i 3) a Las Pedroñeras (Conca); Laura (20) i la seua mare en Zafarraya (Granada); i Petri (76) en Fuengirola. En tot just 24 hores, tres homes diferents han arrabassat, presumptament, sis vides en tres casos de violència de gènere que aquest dimarts el Ministeri d'Igualtat estudiarà en un nou Comité de Crisi.

És l'octau Comité de Crisi que se celebra des de la seua aprovació, en la Conferència Sectorial d'Igualtat del 22 de juliol de 2022. Previst per a dijous, s'ha avançat a la vesprada d'aquest dimarts per l'extrema situació. Perquè entre la nit de divendres i el matí de dissabte es van concentrar les hores amb més crims des de principi d'any.

També ha sigut un dels dies amb major concentració en menys temps des que hi ha registres, que van començar en 2003, i que suma ja 1.263 dones assassinades després de la confirmació d'Igualtat del component masclista en tots els casos. Els dos xicotets d'Amal també entren en la llista de la violència vicària. En el que va d'any, nou menors han sigut víctimes mortals en casos de violència de gènere segons les xifres oficials. Són màxims històrics.

Revisió de la inactivació dels casos en Viogén

Què està fallant perquè, en la primera meitat de l'any, 16 dones i nou xiquets i xiquetes hagen sigut assassinats en casos de violència masclista? La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, no s'atreveix a respondre encara. Preguntada per la premsa aquest dilluns, ha respost que prefereix realitzar un bon diagnòstic dels tres casos de violència de gènere així com "examinar minuciosament què ha ocorregut en cadascun d'ells" i "veure què es pot millorar" abans d'avançar conclusions.

Redó també ha indicat que la lluita en l'àmbit normatiu, que es va iniciar fa pràcticament 20 anys, amb la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere de 2024, és un espai "molt curt per a la dimensió enorme del problema" que fa segles que la solució dels quals no és fàcil.

Conéixer els factors de risc sí que ajuda per saber com actuar. L'any passat, quan va acabar juliol —amb huit dones assassinades—, el Ministeri d'Igualtat, la titular de la qual era llavors Irene Montero, va recordar "l'alta concentració" d'assassinats masclistes que es produeix quan arriba l'estiu, com també ocorre en Nadal. És quan els agressors passen major temps en les seues cases o al costat de les seues famílies, la qual cosa suposa un factor de risc.

Un altre factor de risc és l'advertiment de ruptura, com va indicar un informe que l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere va donar a conéixer el mes de juny passat. Segons l'estudi de sentències de les audiències provincials en 2021 i 2022, fins a un terç de les dones assassinades per violència de gènere havia anunciat la seua intenció de separar-se. Va ser el cas d'Amal, que estava en procés de separació. Existien denúncies prèvies per violència de gènere contra el presumpte agressor, la qual cosa no va evitar posara fi a la seua vida i la dels seus fills.

Cribratge universal en els centres sanitaris

Quan hem preguntat sobre què està fallant, qui va ser el primer delegat de Govern contra la Violència de Gènere, Miguel Lorente Acosta, ha assegurat que hi ha una "insuficiència doble". En la seua opinió, una és en el desenvolupament de recursos que estan contemplats en les diferents mesures que s'han anat aprovant, incloent-hi lleis i pactes d'Estat, en el qual ja s'està treballant; l'altra, major, és la que "naix d'un enfocament equivocat": el de la denúncia.

"Durant els últims vint anys ens hem enfocat en la denúncia, a dir, la reacció o acció per part de la víctima o de l'entorn perquè acudisca al sistema, quan aquest s'ha mostrat ineficaç o insuficient". Assegura que mentre que el 20% de les dones que han sigut maltractades han interposat una denúncia, el cent per cent d'elles estan en el sistema sanitari. Moltes ho fan per l'impacte que aquesta violència els produeix en la salut, bé de manera directa o per l'agreujament de patologies que pogueren tindre", indica.

Recorda que, segons l'OMS, les dones que pateixen maltractament acudeixen un 33% més al sistema sanitari que les no maltractades. Tenint això en compte, i "quan els estudis ens diuen que les dones volen que els preguntem per aquesta situació", afirma que un sistema de cribratge universal, que servisca com a primera entrada per a la protecció i seguretat de les millors, és una millor opció que forçar a la denúncia.

Comités anteriors

Amb tot, afirma Lorente, la denúncia també és necessària. Entre les conclusions de comités anteriors, Igualtat explica que ja s'està treballant en la revisió de la inactivació dels casos en Viogén fins que es comprove que desapareix el risc per a la dona, o per exemple, el fet d'incidir en els entorns.

Precisament, la setmana passada Igualtat va presentar una campanya que interpel·lava l'entorn de les víctimes de violència masclista. 'Només una de cada quatre persones actua davant un signe de violència de gènere. Faràs alguna cosa?', diu. La majoria d'aqueixos avisos eren de les mateixes dones que la patien, malgrat que són conscients que, en molts casos, persones pròximes com a familiars, amics o de l'entorn laboral, sabien que una cosa 'rara' estava ocorrent.

Un altre de de els assumptes recurrents en els anteriors Comités de Crisis és la necessitat de crear protocols d'acompanyament en aquests casos. Segons va indicar l'anterior Ministeri d'Igualtat, després d'una separació, el procés de mudança o tornar a l'antic domicili per les seues pertinences pot ser un moment d'especial risc per a una dona a l'hora de patir violència de gènere. 

De moment, Igualtat assenyala a El Periódico d'España, del grup de Prensa Ibérica, que aqueixa necessitat s'ha traslladat a anteriors conferències sectorials, ja que es tracta de protocols que s'han de desenvolupar per part de les comunitats autònomes, en ser els qui tenen aquestes competències. Aquest dimarts, a partir de les 18 hores, explicaran els nous diagnòstics.