Manuel Moreno, expert en xarxes socials: "Encara no som conscients de com Internet està canviant la història de la humanitat"

Què té Internet que tant l'atrau?

Ens ha canviat per complet la manera en la qual ens relacionem els éssers humans i continuarà fent-ho a nivells que encara ni imaginem en els pròxims anys. És la ferramenta més potent que mai ha tingut l'home en el palmell de la seua mà per a comunicar-se en tot moment i des de qualsevol lloc, per a conéixer altres persones, informar-se, entretindre's, divertir-se, formar-se… Està en constant evolució i crec que estem vivint un moment històric. No som conscients encara de la manera en la qual la revolució d'Internet i les xarxes socials estan canviant la història de la humanitat. Tenim la sort de ser protagonistes d'aquest moment històric. L'estem vivint en primera persona i el que realment m'apassiona és no saber amb certesa com evolucionarà en el futur, però tractar de descobrir-lo i aprofitar-lo al màxim. 

A què es dedica el seu portal Trecebits?

Va nàixer fa 15 anys com el meu blog personal, on escrivia sobre el meu interés per Internet i les incipients xarxes socials que existien llavors. Facebook tenia només uns anys, Twitter acabava de llançar-se i no existia ni WhatsApp, ni Instagram ni per descomptat TikTok. Ho compaginava amb el meu treball com a periodista, però entorn del blog es va crear una comunitat de lectors molt fidel, vaig començar a escriure llibres, a impartir conferències… i vaig acabar creant una empresa i dedicant-me professionalment a això. Contem l'actualitat d'Internet de manera senzilla i amena, oferint també consells i trucs per a traure més partit a les plataformes digitals i aplicacions mòbils que més usem. 

Ningú ens ha ensenyat a utilitzar les xarxes socials, les emprem de manera autodidacta i, en la major part dels casos, no coneixem la seua part negativa

Són les xarxes socials un lloc segur?

Sí que poden ser-ho, i se'ls pot traure molt de partit. Però és necessari també conéixer els riscos i perills que tenen, amb la finalitat de saber evitar-los i aprofitar els seus beneficis, que també són molts. El problema principal és que ningú ens ha ensenyat a utilitzar les xarxes socials, les emprem de manera autodidàctica i, en la major part dels casos, no coneixem la seua part negativa. La manera de convertir les xarxes socials en un lloc segur per a tots és mitjançant el coneixement, la formació en col·legis i instituts o per als pares.

Però a més de l'odi que es veu, també han sorgit coses molt boniques en elles no?

Per descomptat, l'odi existeix i és el que més “soroll” genera. Però en les xarxes socials hi ha milions d'històries que valen la pena ser contades amb un somriure: persones que s'han conegut i ara són parella, persones que se sentien soles i han trobat suport i consol, persones que han trobat un lloc de treball, que han recuperat un objecte que havien perdut… Sempre dic que les xarxes socials no són més que persones que segueixen a altres persones. Aqueix component humà no podem perdre'l.

Saber manejar un ordinador ja és imprescindible per a disputar el 60% d'ofertes de treball

Quina seria la relació ideal d'una persona amb les xarxes socials?

És recomanable preguntar-se, sobretot, què es vol aconseguir. Qui vulga emprar-les per a fer amics les utilitzarà d'una manera, qui busque desenvolupament personal o oportunitats professionals haurà de fer-ho d'una altra… el mateix que qui es plantege en elles només lligar o fins i tot guanyar diners. Segons l'ús que se li vulga donar, i la manera en la qual vulguem que els altres ens perceben o puguen saber de nosaltres, haurem de publicar uns continguts o altres, o haurem de configurar els nostres perfils d'una forma o una altra. Si tenim un objectiu, el camí que es recorre té més sentit, se'ls pot traure més partit a les xarxes i també es minimitzen els riscos.

Quin consell els donaria als pares?

Que facen tot el que siga possible per entendre ells les xarxes socials, conéixer les novetats, els seus beneficis i comprendre els seus riscos, per a poder així educar als seus fills i que es puguen moure adequadament en l'entorn en línia. És necessari parlar amb els menors, aconsellar-los i també escoltar-los per a entendre com estan usant ja les noves tecnologies, com les empren en el col·legi, amb els seus amics… per a establir una relació de confiança amb ells i arribar a acords de com gestionar la seua presència en les xarxes socials.

I als adolescents que llegeixen esta entrevista?

Que parlen amb els seus pares, que acorden amb ells com i quan podran accedir a les xarxes socials, quins continguts poden veure en elles, amb qui poden entrar en contacte… Que es deixen aconsellar sobre els riscos que existeixen en elles i, sobretot, que davant qualsevol situació estranya o difícil que visquen que li ho comenten als seus pares i denuncien la situació. 

A la majoria de nosaltres ens sorprendria saber a quantes empreses hem donat permís perquè empren les nostres dades sense saber-ho

És cert que els telèfons mòbils i tots els aparells intel·ligents ens escolten?

Certament, és una funcionalitat que tenen la major part dels aparells intel·ligents i, en molts casos, hem donat el nostre consentiment sense saber-ho, en comprar determinat dispositiu o en registrar-nos en una aplicació determinada. Que ens escolten no ha de ser dolent per si mateix: ens permet, per exemple, parlar a l'assistent de veu del mòbil o d'un altaveu intel·ligent i que aquest ens oferisca la informació que necessitem o que encenga automàticament les llums de casa. Això és supercòmode! El problema arriba quan aqueixa escolta va més enllà d'allò que hem permés, s'emmagatzema la informació sense consentiment o es ven a terceres empreses sense haver-nos advertit d'això prèviament. Si ens apareix publicitat d'un determinat producte perquè hem estat parlant d'ell, possiblement és perquè en les condicions d'ús del nostre mòbil o d'una xarxa social en concret, s'especifica d'alguna manera que poden monitorar les nostres converses amb determinada finalitat.

Li fa por?

La veritat és que no. Hem de ser conscients que encara tenim a les nostres mans el poder de decisió. La por es combat amb formació. Allò que hem aprés a controlar, a configurar al nostre gust, no ens fa por. Per això aposte per l'ús conscient de la tecnologia: tractar d'entendre què implica el seu ús i, si no estem d'acord, deixar d'utilitzar-la o buscar un sistema que ens resulte menys intrusiu o amb les condicions del qual estiguem més còmodes. Però per a aconseguir això, necessitem ajuda, que ens ensenyen a emprar la tecnologia, no que la posen al nostre abast sense explicar-nos com utilitzar-la adequadament. Estic segur que a la majoria de nosaltres ens sorprendria saber a quantes empreses hem donat permís perquè empren les nostres dades sense saber-ho.

I la intel·ligència artificial fins a quin punt arribarà a distorsionar el nostre món?

Fins al punt que la deixem. Ara mateix ens trobem davant un repte crucial. És necessària legislació que regule el seu ús perquè puguem aprofitar-nos dels avantatges que té aquesta tecnologia i protegir-nos dels usos il·lícits i nocius. La Unió Europea, per exemple, està treballant en aquest sentit, però lamentablement la tecnologia està avançant a un ritme major del ritme que es tarda a legislar per a assegurar el correcte ús.