Els nets d'antics alumnes deixaran de tindre avantatge per a entrar en el col·legi a la província d'Alacant

Educació anul·la el punt extra per a premiar a l'hora de donar plaça a famílies vinculades al centre i la parròquia o als nascuts al poble

La bretxa digital col·lapsa a Alacant la petició de plaça en els col·legis amb alumnat vulnerable.

Jose Navarro

A. Fajardo

A. Fajardo

Ni nets d'antics alumnes, ni nascuts al poble, ni tindre família que faça treball en la parròquia o que estiga vinculat a un centre que pertanga a una congregació religiosa. La Conselleria d'Educació ha eliminat aquest tipus de criteris als quals havien recorregut centres educatius de la província, la majoria concertats, però també públics, per a seleccionar a estudiants que reuniren algunes d'aquestes condicions de cara al pròxim curs. 

El departament de José Antonio Rovira ha rectificat el document de la circumstància específica triada pels consells escolars dels col·legis i instituts després de revisar-lo amb la Inspecció Educativa i de comprometre's a anul·lar tot allò que suposara una discriminació. Ho ha fet, precisament, després d'una forta polèmica que va acabar amb una denúncia per part de la Federació d'Associacions de Pares i Mares (PAFA) Gonzalo Anaya davant el Síndic de Greuges i amb un recurs de Compromís davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que ha sigut admés a tràmit.

 En tots dos casos van titllar de segregador, de discriminatori i fins i tot de racista el punt extra que havia permés el Govern de PP i Vox a desenes de centres per a donar plaça. Si bé la gran majoria va renunciar des del principi a tindre decisió en l'elecció del seu alumnat i únicament va optar per valorar els criteris generals de la baremació que ha fixat la Generalitat (amb els quals estan en joc fins a 87 punts per rendes baixes, família monoparental, nombrosa, proximitat o germans en el centre, entre d'altres).

També, el Ministeri d'Educació ha pres posició en aquest assumpte i, segons va confirmar a aquest diari, pretén enviar un requeriment a la conselleria, però cap de les dues administracions ha donat detalls sobre aquest tema.

Ara, el nou llistat del punt extra, actualitzat el passat 17 de juny, reflecteix que els centres que havien decidit donar eixe punt extra a xiquets amb avis i fins i tot amb besoncles o amb cosins que foren antics alumnes han renunciat a eixe criteri, l'han modificat o bé ja no tindran en compte cap circumstància específica. Només un col·legi concertat d'Alacant sí que ha mantingut eixa condició de donar prioritat en l'admissió a escolars els avis dels quals hagen pertangut a eixe centre.

Escolares al inicio del curso en un colegio de Elche

Escolars a l'inici del curs en un col·legi d'Elx. / Antonio Amorós

Per contra, allò que sí que ha permés l'Administració autonòmica és que més d'un centenar de col·legis i instituts alacantins continuen concedint eixe punt extraordinari a fills de progenitors que siguen antics alumnes

També ha consentit que una vintena de centres premien en l'escolarització a xiquets els pares dels quals siguen treballadors, dels quals hi ha dos casos que demanen fins i tot que tots dos estiguen en actiu i que aporten el contracte.

Enfront de la forma que ha tingut la Conselleria d'Educació de «delimitar» aquests requisits hi ha una divisió d'opinions entre les famílies de l'escola pública i de la concertada. Hi ha els qui veuen que encara hi ha discriminació perquè eixe punt pot ser decisiu perquè un xiquet entre o es quede fora, alguns pensen que l'anul·lació dels criteris que propicien desigualtats és la correcta, mentres que uns altres creuen que s'hauria d'haver permés el que els consells escolars havien triat per a donar prioritat a uns certs estudiants.

Divisió d'opinions

Per a l'Associació de Directors d'Educació Infantil i Primària de la província d'Alacant, el punt extra, que la Generalitat ha permés concedir als centres en recuperar el districte únic per a demanar plaça independentment de la zona de la localitat on un residisca, directament no hauria d'existir. El col·lectiu defén criteris iguals per a tot l'alumnat prevalent la proximitat del domicili al col·legi.

Per part seua, l'Associació de Directors de Secundària de la Comunitat Valenciana opina que «qualsevol criteri discriminatori per a l'alumnat no ha de romandre en cap dels casos» i descarta que haja sigut bona opció deixar tan lliure els criteris als centres l'elecció dels requisits «la qual cosa ha creat una certa discriminació als alumnes».

Acceso a un centro de secundaria en el inicio de curso escolar, en una imagen de archivo

Accés a un centre de secundària en l'inici de curs escolar, en una imatge d'arxiu. / Áxel Álvarez

Des de la Confederació d'Associacions de Pares i Mares Gonzalo Anaya (a la qual pertany la FAPA Enric Valor), entitat que ha portat davant el Síndic el punt extra per «discriminatori» continua veient este problema després de la rectificació que ha realitzat l'Executiu de Carlos Mazón. Esta agrupació considera que el fet de continuar puntuant més als fills de pares antics alumnes «perpetua la segregació perquè continuarà afavorint que només entren a eixe centre els "fills de" i es priva a altres famílies que vulguen portar als seus xiquets per primera vegada». 

A més de carregar contra este requisit que històricament han tingut en compte els concertats, esta confederació critica que Educació vaja a permetre que uns certs col·legis o instituts prioritzen a famílies treballadores «perquè tindre una activitat laboral no pot ser cap causa discriminatòria per a tindre eixe punt, ja que moltes mares o pares han pogut estar fora del mercat laboral per a cuidar als seus fills abans que entren en el col·le».

Enfront d'això, la Confederació Valenciana d'Ampes (Covapa), en la qual està integrada la Fapa provincial Gabriel Miró, aplaudeix que Educació haja eliminat «tot allò que discrimine i haja realitzat un seguiment». El col·lectiu admet que s'ha produït «un abús excessiu per part d'alguns centres incloent a quasi tota la família com a antics alumnes» i destaca que la gran majoria de centres ha actuat correctament a l'hora de triar els seus propis requisits per a admetre a l'alumnat.

En l'altre extrem, la Confederació Catòlica de Pares de Família i Pares d'Alumnes (Concapa) veu una «polèmica fictícia» en este assumpte «perquè és tan sols un punt de molts altres, ja que té moltíssim més pes una renda baixa, tindre germans, viure a prop o ser família nombrosa o monoparental, amb la qual cosa s'està facilitant a gent amb baixos recursos que puga triar tant concertada com pública». 

Esta agrupació considera que la decisió de premiar els antics alumnes és positiva «perquè es busca una certa fidelitat en els col·legis, qualsevol relació amb l'entorn escolar facilita la relació de l'alumne amb la comunitat educativa» i defén que «els criteris que havien triat democràticament els consells escolars dels centres haurien d'haver sigut respectats perquè ningú millor que ells poden decidir el més convenient». 

La llista provisional d'admesos, des del dilluns

L'anul·lació dels requisits més polèmics que havien introduït certs centres per a seleccionar al seu alumnat s'ha produït, per part de la Conselleria, a la meitat del procés de baremació i abans que es publiquen les llistes provisionals dels admesos. Les famílies van començar a demanar plaça el 30 de maig i van acabar el 6 de juny, en el cas d'Infantil i Primària, mentre que en Secundària la presentació de sol·licituds va ser des del 4 al 10 de juny.

La rectificació de la circumstància específica es va produir el passat 11 de juny, tal com apareix publicat en la web de l'Administració autonòmica. No obstant això, fins dilluns que ve, 1 de juliol, Educació no publicarà les llistes provisionals d'Infantil i Primària i l'11 de juliol per a Secundària. 

A partir d'eixe moment, les famílies tindran l'oportunitat de fer les seues reclamacions i d'elevar les seues queixes per si es produïra algun motiu de discriminació per a admetre a l'alumnat.